EL ENIGMA DEL CUERVO

Poe desencadenat

 

Una pel·lícula amb n'Edgar Allan Poe com a protagonista ambientada a la ciutat on va viure i morir? amb un grapat de crims relacionats amb les seves obres? on s'ha de firmar? Un menú tan apetitós no es pot deixar passar mai. A priori... perquè el resultat sense ésser especialment dolent tampoc acabar d'entusiasmar. No és un film dolent i es deixar veure, la qual cosa no està malament, però els ingredients donaven per a un resultat una mica millor. Un John Cusack un tant histriònic interpreta a un desequilibrat Poe enredat en una trama d'assassinats basats en algunes de les morts més cruels dels seus relats com el pou i el pèndol o la màscara de la mort roja. No estam davant d'una de les clàssiques adaptacions d'en Roger Corman sinó d'una moderna adaptació al cinema d'avui en dia d'un autor i uns relats immortals.

L'intriga es va desenvolupant dins uns paràmetres una mica rutinaris, assistint a l'intent desesperat de Poe i la policia local per trobar a l'esquiu assassí mentre aquest juga a un diabòlic joc del gat i el ratolí amb els seus perseguidors (cercant el final sorpresa sobre l'identitat del macabre criminal). Una bona ambientació de l'època i algun bon moment com el del ball de disfresses no acaben emperò d'arrodonir un film que necessitava una mica més d'entusiasme per part del seu director James McTeigue (autor de l'estupenda V de vendetta). Més a prop de les modernes versions de Sherlock Holmes i de la saga Saw en alguns moments, però sobretot sense el sentit de l'humor de la primera, El enigma del cuervo és un correcte entreteniment que agradarà si no som massa exigents. Nos ens penedireu de veure-la, però per ventura en Poe es mereixia un millor homenatge.