Visitant la lluna al cinema
Un resum dels millors i els pitjors viatges cinematogràfics a la lluna
No fa massa es va estrenar la que possiblement sigui la darrera incursió fílmica dins el nostre satèl·lit: Men in Black 3. La pel·lícula és una entretinguda i digna seqüela, bastant millor que la segona part, de la fins ara trilogia protagonitzada per Will Smith i Tommy Lee Jones. Al film podem trobar una base lunar convertida en presó d'on el vilà de la funció aconsegueix fugir i tornar a la terra per venjar-se dels protagonistes. Moltes han estat les representacions artístiques de la lluna als llargmetratges durant l'existència del setè art. Algunes realment horribles i dignes de les pitjors sèries B i altres bastant més sofisticades i espectaculars.
Des del pioner viatge a la lluna de Georges Meliès fins a l'estimulant Moon de Duncan Jones estrenada el passat 2009 i una de les millors pel·lícules de l'any, hem tingunt batalles lunars, visitans extraterrestres i tot tipus de representacions a les desolades arenes d'aquest petit planeta que volta dia i nit la nostra terra i que no deixa de produir-nos una eterna fascinació. A continuació segueix una petita anàlisi dels més significatius films vistos als cinemes en els quals la nostra lluna és també protagonista. Esper us agradi.
Una petita joia lloada per la crítica i mereixidora d'una mica més de ressò per part del públic. El solitari resident d'una base lunar i el seu intel·ligent robot intenten desxifrar el misteri que envolta a unes sobtades aparicions. Imprescindible.
La fins ara darrera pel·lícula de la saga dirigida per Michael Bay resulta millor que la seva antecessora, sobretot la darrera part amb l'assalt a la ciutat, i comença amb una prometedora introducció amb la trobada a la lluna per part d'uns astronautes de les restes d'una misteriosa nau espacial.
El mític film de Kubrick conté a la seva primera part la trobada de l'enigmàtic monòlit a la lluna on un grup de científics examina l'objecte dins una excavació prop de la base lunar. Un misteri que ens durà al costat de Júpiter i a un final que ja és història del cinema.
L'esplèndida segona part de les aventures de'n Superman s'inicia amb l'arribada a la lluna dels tres enemics dels nostre superheroi, on uns sorpresos astronautes provaran els destructius superpoders dels malvats kriptonians.
La darrera aventura del nostre heroi protagonitzada pel malaurat Christopher Reeve és per ventura un dels pitjors films mai realitzats, degut en part a una falta absoluta de mitjans, la qual cosa es mostra molt evident a la patètica lluita desenvolupada al nostre satèl·lit entre Superman i un trist home nuclear.
Una entretinguda apologia de la vitalidad quan arriba la senectut, on un grup de velles glòries de Hollywood són enviats a l'espai a reparar una vella relíquia de la guerra freda. L'escena final a la lluna posa un emotiu punt poètic amb la música de Sinatra sonant a la pantalla.
Un dels més entretinguts espectacles del modern cinema de ciència ficció, obviant un guió certament absurd, ens du a la lluna al seu començament quan les gegants màquines alienígenes esborren les antigues empremtes que els primers astronautes havien deixat al satèl·lit.
Una de les excentricitats de l'ex Monty Python Terry Gilliam, la qual cosa no suposa en aquest cas un dels seus millors treballs, fa viatgar al farsant i aventurer Baró al petit planeta que ens acompaya on trobarà ni més ni manco que al mateix rei de la lluna.
També coneguda com "Invasión a luna (1958)" és una barata producció de ciència ficció on trobarem a un científic i els seus acompanyants embarcats en un esbojarrat viatge a la lluna on s'enfontraran a un món habitat únicament per dones i diversos monstres que no milloren massa la qualitat del film.
Guanyadora de l'oscar als millors efectes especials, és el millor que podem dir d'aquesta fluixa història produïda el 1950, acompayarem als protagonistes a la lluna fugint d'un intent de sabotatge en plena guerra freda. El problema és que allà no troben res interessant, al manco per als espectadors.
Fals documental dirigit per l'espayol Gonzalo López-Gallego, conta la història d'una missió secreta enviada a la lluna on es produeix el contacte amb vida extraterrestre no massa amistosa. Una barreja de ciència ficció i terror amb uns resultats bastant pobres.
La famosa pel·lícula de Ron Howard realment no arriba mai a aterrar a la lluna degut al famós "Houston tenim un problema", però poques vegades aquest petit planeta ha tengut tanta presència a la pantalla en forma del somni frustat d'aquests tres astronautes que lluiten per poder tornar a la terra sans i estalvis.
Una nova entrega de les còmiques aventures protagonitzades per en Leslie Nielsen, traient el màxim profit al legat d'un clàssic de l'humor com era "Aterriza como puedas". Ple de contínues referències a coneguts films de ciència ficció, una base lunar serà l'escenari de les peripècies del nostre singular heroi.
Conjunt d'històries dirigides entre altres pels coneguts John Landis i Joe Dante, on es parodien i ridiculitzen alguns estereotips de la cultura nord-americana. En una d'elles una missió capitanejada per Steve Forrest arriba a una lluna habitada per unes indòmites amazones en un divertit homenatge al món de les sèries z.
Una bogeria de ciència ficció humorística, on juga amb la premissa de la construcció a la cara oculta de la lluna d'una flota espacial per part dels nazis després de la seva derrota a la segona guerra mundial. Allà planejaran la futura invasió de la terra. Un film simpàtic sinó es pren massa seriosament.
Segona entrega de les psicodèliques aventures protagonitzades per Mike Myers, on l'espia viatjarà a la lluna per enfrontar-se al seu maligne enemic, el qual evidentment ha construït una base al nostre satèl·lit. Per a incondicionals de l'humor gruixat de n'Austin.
La novel·la de Jules Verne duta a la pantalla per l'especialista en cinema d'aventures Byron Haskin, resulta una pobre adaptació cinematogràfica en la qual els protagonistes parteixen cap a la lluna en un mogut viatge del qual no saben massa bé el seu destí final perquè al satèl·lit no arriben posar peu.
Moderna adaptació de l'obra d'H. G. Wells un tant decebedora, però no del tot menyspreable, on degut a una sèrie de proves nuclears a la lluna aquesta es comença a des-fer en bocins i amenaça amb destruir la vida a la terra. El protagonista veurà amb els seus propis ulls la destrucció del satèl·lit en una espectacular seqüència.
Segurament no hi estan totes, però sí les que consider més rellevants. La lluna continuarà possiblement essent objecte de visita en futures pel·lícules. Aleshores anirem actualitzant aquesta entrada.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario