SOLOS

La cosa + The walking dead + Virus + Deep rising

 

 

Cada vegada es veuen més novel·les el propòsit de les quals sigui possiblement intentar arribar a conventir-se en un guió cinematogràfic. Històries plenes de referències a films coneguts i que tracten temes de moda i fàcilment adaptables. Aquesta és la sensació que desprèn la lectura del llibre d'Adam Baker. Tenim una plataforma petrolífera a l'oceà Àrtic, una estranya epidèmia que colpeja la humanitat i transforma a les persones en una espècie de zombies furiosos, un creuer encallat ple de perills i unes mutacions que transformen els éssers vius en autòmats metal·litzats. Ara ho hem de combinar. Aconseguim que el virus arrasi el món i deixi abandonats a un petit grup d'operaris a la base àrtica. Sense possibilitats de rescat i pràcticament incomunicats intentaran sobreviure envoltats d'un gel i un fred cada vegada més mortífers. Mentre assistim a les tensions lògiques degudes a l'aïllament i a la falta de recursos, una nau espacial contaminada i un transatlàntic  ple de passatgers infectats casualment arriben aprop de la plataforma. I a partir d'aquí trobarem acció, lluites i aventures suficients com per fer d'aquest història un acceptable entreteniment de fàcil lectura i escasses pretensions.

Llibre àgil, ràpid, amb molts de diàlegs i angoixants descripcions del clima gèlid que envolta als protagonistes, Solos peca però d'una notòria falta de credibilitat en alguns moments i d'uns personatges el comportament dels quals no acabem d'entendre massa bé. Les continues imatges cinematogràfiques de la narració ajuden això sí a poder gaudir d'instants inquietants, terrorífics i "gore" molt semblants a seqüències de pel·lícules i sèries bastant conegudes. 

Podem trobar l'ambient de "La cosa" de Carpenter i el seu llançaflames com a arma resolutiva, els zombies de "The walking dead" assetjant a una petita comunitat abandonada, el vaixell de "Virus", el correcte però fluix film protagonitzat per na Jamie Lee Curtis, amb tot tipus de mutacions mecàniques provinents d'un virus espacial i el misteri de "Deep risig", magnífica i infravalorada pel·lícula de monstres, amb els protagonistes explorant un creuer infestat d'esgarrifoses criatures. En resum, un amè còctel de terror i aventures, si no hi posam moltes expectatives, del qual no seria estrany trobar una pel·lícula tard o prest.

HISTÒRIA DE PI

Un jove, un tigre i una barca

 

 

Pi Patel és un jove hindú de 16 anys amb unes especials preocupacions sobre la vida i la seva transcendència. Vol descobrir quina religió és la més interessant i es dedica de forma amagada a intentar aprendre i conviure amb les idees de l'hinduisme, el cristianisme i els preceptes musulmans. El seu pare és l'amo d'un zoològic i en Pi conviu entre el món dels animals i  les seves conviccions espirituals. Un dia la família es veu forçada a emigrar al Canadà i embarquen dins un vaixell amb tot el zoo d'acompanyament. Però la mala sort voldrà que el seu transport naufragui i el nostre protagonista es veurà atrapat dins una barca salvavides junt a una zebra, un orangutan, una hiena i un tigre.

 

Aquest extraordinari fet donarà pas a una de les aventures més originals i apassionants que he pogut llegir dins una de les novel·les més interessants dels darrers anys. Llibre guanyador del premi Booker i no tan conegut com es mereix, l'obra ens relata la història d'en Pi Patel intentant sobreviure a una increïble odissea travessant l'oceà Pacífic junt a un ferotge tigre, sortejant un bon grapat de perills i sorpreses per aconseguir arribar al seu llunyà destí, el continent americà. Yann Martel, l'autor, ens presenta un relat que es pot interpretar de moltes diverses maneres: un llibre d'aventures, una història de supervivència, un viatge iniciàtic o una faula sobre el sentit de la pròpia existència. Pi s'enfrontarà a les seves pors més profundes, lluitant contra un animal salvatge, sobrevivint a les inclemències d'una inhòspita natura i trobant amagats secrets com una enigmàtica illa dins la solitud de l'oceà. Un inesperat gir final ens ofereix una sorpresa que farà que recapacitem damunt tot el que hem llegit anteriorment. 

Una aventura tan sucosa no podia passar desapercebuda per al món del cinema. Fa anys que s'estava intentant dur a terme l'adaptació cinematogràfica d'aquesta extraordinària novel·la. Finalment ha estat Ang Lee, l'aclamat director de Brokeback mountain entre altres, el cineasta que ha pogut realitzar un difícil i arriscat film del qual ja podem mostrar un visualment fascinant trailer.

 

 

 

DREW STRUZAN

L'HOME DARRERE EL POSTER

 

El món del cinema està ple d'estrelles. Generalment són els actors i les actrius els que es duen la fama. En ocasions la directora o el director són l'autèntic reclam d'un film. Però lògicament hi ha molts més. Moltíssimes persones relacionades amb el setè art que no estan envoltades de glamour com els personatges que tots coneixem i que solen sortir a les portades de les revistes. Fotògrafs, músics, decoradors, tècnics diversos, pintors i en ocasions excepcionals dibuixants. Aquest és el cas de Drew Struzan. Ni més ni manco que el més important creador de posters cinematogràfics de la història. Les seves il·lustracions de pel·lícules emblemàtiques com La guerra de las galaxias, la saga d'Indiana Jones, Regreso al futuro o moltes altres han fet que el seu treball sigui una mica més conegut per un públic general que ja veu uns trets familiars quan apareix alguna nova obra de l'autor. Dibuixant de còmics, portades de discos i llibres i sobretot de cartells cinematogràfics, els seu estil hiperrealista ens mostra els sentiments i emocions dels personatges com pocs autors han aconseguit transmetre.

 Aprofitant l'estrena d'un documental dedicat a la seva figura titulat "Drew: The man behind the poster" (esperem que no tardi massa, ja que problemes de pressupost han endarrerit la seva finalització), les següents imatges són el meu particular homenatge a un increïble artista que només amb les seves creacions ja ha aconseguit vendre'ns mitja entrada al cinema.

 

MITES DEL TERROR REUNITS

Segurament falta algun però hi són la majoria. Endevinar-los tots no és gens fàcil. Sort.

POSTERS HOMENATGE AL CINEMA DELS 80

 

Sabeu endevinar tots els personatges i pel·lícules d'aquestes imatges? fixeu-vos bé que hi ha referències amagades.

ROBOPOCALIPSIS

La rebel·lió dels robots

 

En un futur no massa llunyà la humanitat ha desenvolupat una avançada tecnologia en forma de robots domèstics, militars i d'ús general que suposen un important canvi en la vida quotidiana dels éssers humans. Archos és una unitat d'intel·ligència artificial dotada d'un gran coneixement el qual li permet un dia arribar a ser conscient de si mateixa i iniciar una rebel·lió contra els ser humans, una espècie que considera inferior i mereixidora de l'extermini. A partir d'aquest moment Archos prendrà el control de totes les màquines del món i iniciarà una sagnant guerra contra tots els habitants del planeta. Els supervivents intentaran resistir-se a aquest genocidi humà i lluitaran en inferioritat però amb força contra una horda de robots assassins.

Robopocalipsis constitueix un entretingut triller de ciència ficció, en el qual trobarem una bona dosi d'acció i intriga dins un llibre més que correctament escrit. La novel·la està contada des del punt de vista de diferents personatges distribuïts arreu del món i ens explica la lluita duta a terme per aquest individus contra las màquines des del primer moment en que s'inicia la rebel·lió (anomenada hora zero) i al llarg dels aproximadament quatre anys que dura la guerra entre les persones i els robots. Algunes històries aniran confluint i altres seguirant solitaris camins de sacrifici i valentia. El llibre no evita la cruesa en alguns moments i ens ofereix bones idees com els camps de treball dins els quals són internats molts de supervivents i on són sotmesos a diferents "modificacions" per part de les màquines.

No és una casualitat que als agraïments d'aquesta interessant novel·la trobem als cineastes de la productora Dreamworks. Aquest és un llibre que es nodreix de diferents fonts cinematogràfiques, tot i que el seu autor Daniel H. Wilson sigui un expert en robòtica. Si agafam la part final de Terminator 3, li afegim una mica de Yo robot i barrejam tot amb l'ambientació de Terminator Salvation i de la recent sèrie Falling skies haurem obtingut una base sòlida on desenvolupar aquesta història. Cal destacar que Robopocalipsis constitueix un dels propers projectes dins la cartera de n'Steven Spielberg. Ja m'estic imaginant l'espectacle visual en que es pot convertir l'adaptació a la gran pantalla d'aquesta obra en mans d'aquest director. Esperem que el contingut de la història també hi acompanyi.

LOBOS DE ARGA

Una divertida comèdia de llops gallecs

Fer comèdia terrorífica no és una empresa gens fàcil. S'ha de saber trobar l'equilibri adequat entre el toc necessari d'humor i els ingredients propis del cinema de terror. Aquests llops dirigits per Juan Martínez Moreno ens mostren que amb un guió realment divertit, entusiasme per part de tots els implicats i un bon bagatge cinèfil darrere les esquenes es pot fer una més que correcta pel·lícula dins un gènere no massa explotat dins el cinema espanyol.

Tomás (Gorka Otxoa) torna al seu poble d'origen anys després d'haver partit fa anys. Escriptor fracassat, cerca una nova inspiració a la casa on va passar els anys de la seva infantesa. El problema sorgirà en forma d'una antiga maledicció que colpeja Arga des de fa temps en forma d'una bèstia que terroritza els habitants d'aquell loc. El nostre heroi, amb la inestimable ajuda d'un vell amic del poble (un Carlos Areces amant de les ovelles) i del seu editor literari (Secun de la Rosa en estat de gràcia), es veurà immers dins una història de pagesos enfurismats i homes llops sanguinaris plena de comicitat i algun bon moment terrorífic.  

El tercet protagonista és la clau vertadera del film. Tenen gràcia i els diàlegs són àgils i divertits. El sentit de l'humor es transmet fàcilment i els gags funcionen bé majoritàriament. Recolzats per alguns personatges secundaris esplèndids com el delirant paper del guàrdia civil o el sempre encertat Manuel Manquiña fent de malvat de la funció, Lobos de Arga rendeix un digne homenatge a films com "un hombre lobo americano en Londres" resultant un bon entreteniment que podria ser millorable en la seva part terrorífica però que ho compensa amb uns excel·lents tocs de comèdia. Per cert, els magnífics i artesanals llops allunyats de l'actual recurrent animació per ordinador, són una mostra de que amb no massa pressupost però amb bones idees es poden crear imaginatius monstres.