SÓC LLEGENDA

Un clàssic de la novel·la de terror i tres adaptacions cinematogràfiques

 

Quan el 1954 Richard Matheson escriu Sóc llegenda era difícil preveure la fama i ressò que despertaria amb el pas del temps el seu llibre i no només dins els aficionats al gènere fantàstic sinó entre qualsevol amant a la bona literatura. Sempre és bo trobar un moment per recomanar aquesta influent obra i repassar el seu legat dins el món cinematogràfic.


Robert Neville és l'últim home viu. Una plaga ha exterminat a tota la humanitat i ell pareix ésser l'únic supervivent. La malaltia ha transformat als pocs éssers humans que han aconseguit sobreviure en una mena de vampirs àvids de sang i amb les característiques clàssiques d'aquests monstres de llegenda. Al llarg de l'obra seguirem el dia a dia del nostre protagonista, immune al virus vampíric, intentant comprende les causes d'aquesta apocalíptica plaga i lluitant per sobreviure dins un món el qual ja pertany més a les criatures que l'envolten que a ell mateix. Perquè aquest és el rerefons d'aquesta història. Com el concepte de normalitat depèn de moltes circumstàncies i en una societat on tots els seus components han adoptat una nova forma de vida l'unica persona anormal, estranya i monstruosa resultarà ser Robert Neville, la llegendària criatura assasina de vampirs. 


Sóc llegenda ha tengut fins ara tres adaptacions cinematogràfiques podem dir "oficials", encara que la seva influència en altres films postapocalíptis es pot deixar veure fàcilment. A continuació tenim una descripció de les tres pel·lícules basades en el llibre i que podriem dir que van de pitjor a millor.

THE LAST MAN ON EARTH

Coproducció Italo-Americana filmada el 1964 i possiblement l'adaptació més fidel a l'obra de Richard Matheson. Per desgràcia els problemas que envoltaren el film van desembocar en una realització molt pobre, la qual només es pot salvar gràcies al sempre magnífic Vincent Price dins la pell del Doctor Robert Morgan (Robert Neville a la novel·la original) ja que la resta de pel·lícula es mou dins uns paràmetres de sèrie z bàsicament. Uns decorats i una ambientació d'allò més barat són l'escenari on el nostre protagonista lluita contra els seus enemics, tristament maquillats, al llarg d'un metratge on podem destacar la influència d'aquest vampirs dins el posterior gènere zombie que en George Romero va immortalitzar a la seva "nit dels morts vivents". Una curiositat que pot resultar valuosa en quant cerca en gran part la fidelitat al llibre original però marcada per una total falta de mitjans.

L'ÚLTIM HOME VIU (THE OMEGA MAN)

Dirigida per Boris Sagal el 1971, un Robert Neville interpretat per en Charlton Heston, heroi per excel·lència, s'enfrontarà a una embogida secta sortida com a conseqüència de la mutació sofrida a causa d'un virus alliberat durant una guerra mundial. Bastant allunyada de la novel·la original, aquí no trobam vampirs sinó uns individus sensibles a la llum que només surten al vespre per intentar donar caça a l'únic ésser viu que pareix quedar a la terra i que no ha sigut transformat en un d'aquest nous i parcialment cegats hereus del món.

The Omega man beu molt de l'esperit dels anys 70, música i ambientació, i sense deixar d'ésser un film mínimament acceptable perd totalment l'essència del llibre i es transforma en una anàlisi sobre la solitud i desadaptació d'aquest home enfrontat a un nou món el qual es dominat per unes altres criatures que volen simplement aniquilar qualsevol lligam amb la passada cultura basada en la ciència i la tecnologia. En Neville representa en aquest cas el darrer reducte d'una civilització que va acabar amb el planeta i que necessita ser exterminat per donar un pas definitiu a una nova "humanitat" lliure dels avanços que ens varen dur a l'apocalipsi. Trobarem una mica d'acció i un passable entreteniment.

SÓC LLEGENDA

 

Darrera adaptació de l'obra de Richard Matheson i per ventura la més estimable. Estrenada l'any 2007 i dirigida per Francis Lawrence (autor de la més que reivindicable Constantine) el film protagonitzat per Will Smith navega entre la fidelitat a la història original i l'allunyament evident en altres aspectes. El Doctor Neville és un científic militar immune a una plaga que ha acabat amb quasi tota la població mundial i ha convertit als pocs supervivents en una espècie de zombies sensibles al llum i extremadament violents. El nostre progagonista tracta de sobreviure en una ciutat de Nova York totalment devastada (esplèndidament ambientada, estam davant d'una superproducció amb grans efectes especials) intentant descobrir una vacuna que pugui tornar una altra vegada humans als infectats que cerquen acabar amb ell cada nit. Espectacular i molt entretinguda, només li puc retreure un final que perd en part el significat de la novel·la i ens dona una esperança "made in Hollywood". El desenllaç alternatiu editat al DVD encara és pitjor.

Visitant la lluna al cinema

Un resum dels millors i els pitjors viatges cinematogràfics a la lluna

No fa massa es va estrenar la que possiblement sigui la darrera incursió fílmica dins el nostre satèl·lit: Men in Black 3. La pel·lícula és una entretinguda i digna seqüela, bastant millor que la segona part, de la fins ara trilogia protagonitzada per Will Smith i Tommy Lee Jones. Al film podem trobar una base lunar convertida en presó d'on el vilà de la funció aconsegueix fugir i tornar a la terra per venjar-se dels protagonistes. Moltes han estat les representacions artístiques de la lluna als llargmetratges durant l'existència del setè art. Algunes realment horribles i dignes de les pitjors sèries B i altres bastant més sofisticades i espectaculars. 

Des del pioner viatge a la lluna de Georges Meliès fins a l'estimulant Moon de Duncan Jones estrenada el passat 2009 i una de les millors pel·lícules de l'any, hem tingunt batalles lunars, visitans extraterrestres i tot tipus de representacions a les desolades arenes d'aquest petit planeta que volta dia i nit la nostra terra i que no deixa de produir-nos una eterna fascinació. A continuació segueix una petita anàlisi dels més significatius films vistos als cinemes en els quals la nostra lluna és també protagonista. Esper us agradi.

Moon

Una petita joia lloada per la crítica i mereixidora d'una mica més de ressò per  part del públic. El solitari resident d'una base lunar i el seu intel·ligent robot intenten desxifrar el misteri que envolta a unes sobtades aparicions. Imprescindible.

 Transformes 3: El lado oscuro de la luna

La fins ara darrera pel·lícula de la saga dirigida per Michael Bay resulta millor que la seva antecessora, sobretot la darrera part amb l'assalt a la ciutat, i comença amb una prometedora introducció amb la trobada a la lluna per part d'uns astronautes de les restes d'una misteriosa nau espacial.

2001: una odissea de l'espai

El mític film de Kubrick conté a la seva primera part la trobada de l'enigmàtic monòlit a la lluna on un grup de científics examina l'objecte dins una excavació prop de la base lunar. Un misteri que ens durà al costat de Júpiter i a un final que ja és història del cinema.

Superman II

L'esplèndida segona part de les aventures de'n Superman s'inicia amb l'arribada a la lluna dels tres enemics dels nostre superheroi, on uns sorpresos astronautes provaran els destructius superpoders dels malvats kriptonians.

 

Superman IV: En busca de la paz

La darrera aventura del nostre heroi protagonitzada pel malaurat Christopher Reeve és per ventura un dels pitjors films mai realitzats, degut en part a una falta absoluta de mitjans, la qual cosa es mostra molt evident a la patètica lluita desenvolupada al nostre satèl·lit entre Superman i un trist home nuclear.

Space Cowboys

Una entretinguda apologia de la vitalidad quan arriba la senectut, on un grup de velles glòries de Hollywood són enviats a l'espai a reparar una vella relíquia de la guerra freda. L'escena final a la lluna posa un emotiu punt poètic amb la música de Sinatra sonant a la pantalla.

Independence day

Un dels més entretinguts espectacles del modern cinema de ciència ficció, obviant un guió certament absurd, ens du a la lluna al seu començament quan les gegants màquines alienígenes esborren les antigues empremtes que els primers astronautes havien deixat al satèl·lit.

Las aventuras del Barón Munchausen

Una de les excentricitats de l'ex Monty Python Terry Gilliam, la qual cosa no suposa en aquest cas un dels seus millors treballs, fa viatgar al farsant i aventurer Baró al petit planeta que ens acompaya on trobarà ni més ni manco que al mateix rei de la lluna.

Missile to the moon

També coneguda com "Invasión a luna (1958)" és una barata producció de ciència ficció on trobarem a  un científic i els seus acompanyants embarcats en un esbojarrat viatge a la lluna on s'enfontraran a un món habitat únicament per dones i diversos monstres que no milloren massa la qualitat del film.

Con destino a la luna

Guanyadora de l'oscar als millors efectes especials, és el millor que podem dir d'aquesta fluixa història produïda el 1950, acompayarem als protagonistes a la lluna fugint d'un intent de sabotatge en plena guerra freda. El problema és que allà no troben res interessant, al manco per als espectadors.

Apollo 18

Fals documental dirigit per l'espayol Gonzalo López-Gallego, conta la història d'una missió secreta enviada a la lluna on es produeix el contacte amb vida extraterrestre no massa amistosa. Una barreja de ciència ficció i terror amb uns resultats bastant pobres.

Apolo 13

La famosa pel·lícula de Ron Howard realment no arriba mai a aterrar a la lluna degut al famós "Houston tenim un problema", però poques vegades aquest petit planeta ha tengut tanta presència a la pantalla en forma del somni frustat d'aquests tres astronautes que lluiten per poder tornar a la terra sans i estalvis.

2001: Despega como puedas

Una nova entrega de les còmiques aventures protagonitzades per en Leslie Nielsen, traient el màxim profit al legat d'un clàssic de l'humor com era "Aterriza como puedas". Ple de contínues referències a coneguts films de ciència ficció, una base lunar serà l'escenari de les peripècies del nostre singular heroi. 

Amazonas en la luna

Conjunt d'històries dirigides entre altres pels coneguts John Landis i Joe Dante, on es parodien i ridiculitzen alguns estereotips de la cultura nord-americana. En una d'elles una missió capitanejada per Steve Forrest arriba a una lluna habitada per unes indòmites amazones en un divertit homenatge al món de les sèries z.

Iron Sky

Una bogeria de ciència ficció humorística, on juga amb la premissa de la construcció a la cara oculta de la lluna d'una flota espacial per part dels nazis després de la seva derrota a la segona guerra mundial. Allà planejaran la futura invasió de la terra. Un film simpàtic sinó es pren massa seriosament.

Austin Powers 2: La espia que me achuchó

Segona entrega de les psicodèliques aventures protagonitzades per Mike Myers, on l'espia viatjarà a la lluna per enfrontar-se al seu maligne enemic, el qual evidentment ha construït una base al nostre satèl·lit. Per a incondicionals de l'humor gruixat de n'Austin.

De la tierra a la luna

La novel·la de Jules Verne duta a la pantalla per l'especialista en cinema d'aventures Byron Haskin, resulta una pobre adaptació cinematogràfica en la qual els protagonistes parteixen cap a la lluna en un mogut viatge del qual no saben massa bé el seu destí final perquè al satèl·lit no arriben posar peu.

La màquina del temps

Moderna adaptació de l'obra d'H. G. Wells un tant decebedora, però no del tot menyspreable, on degut a una sèrie de proves nuclears a la lluna aquesta es comença a des-fer en bocins i amenaça amb destruir la vida a la terra. El protagonista veurà amb els seus propis ulls la destrucció del satèl·lit en una espectacular seqüència.

Segurament no hi estan totes, però sí les que consider més rellevants. La lluna continuarà possiblement essent objecte de visita en futures pel·lícules. Aleshores anirem actualitzant aquesta entrada.

DELIVERANCE 

Ara fa 40 anys d'un film mític

 

Fa poc temps la productora Warner Brothers va editar una edició commemorativa en Blu-ray de la imponent Deliverance (titulada a Espanya Defensa), un film de culte que acabar de complir 40 anys ni més ni manco. Aprofitant l'aniversari, l'estudi va decidir reunir als seus quatre protagonistes, afortunadament encara estan vius tots ells, els quals varen promocionar el nou llançament del film i explicaren diverses anècdotes relacionades amb el seu rodatge.

Basada en la novel·la del mateix títol de James Dickey, Deliverance conta la història de quatre homes de negocis d'Atlanta que decideixen fer un descens en canoa a través de les aigües d'un inhòspit riu. El que pretenia ser l'aventura de les seves vides, es convertirà inesperadament en un perillós viatge quan comencen a ser assetjats pels natius de la zona, gent aïllada i poc amiga dels estranys. A partir d'aquest moment el seu viatge tornarà un malson on els protagonistes tractaran de sobreviure tornat-se a la vegada en violents éssers humans capaços de qualsevol cosa per aconseguir sortir de l'infern que els envolta.

Guanyadora de diversos globus d'or i nominada a l'oscar a la millor pel·lícula, Defensa és una obra mestra d'intriga i aventures que va obrir en certa manera la posterior moda dels survivals horror. Una salvatge burla als "macho man", representat esplèndidament per un Burt Reynolds en un dels millors papers de la seva carrera, de la qual recordam sobretot el famós duel de banjos entre un nin discapacitat i Ronny Cox o la brutal escena de la violació de'n Bobby, interpretat per en Ned Beatty.

Han passat 40 anys però tant si s'ha vist la pel·lícula com si la miram per primera vegada, Deliverance continua sent una magnífica experiència cinematogràfica amb la qual submergir-nos dins el saltvatgisme de la natura i del mateix ésser humà.

HHHH

El cervell de Himmler es diu Heydrich

A mitjans dels anys 70 vaig veure una interessant pel·lícula bèl·lica que amb el pas del temps s'ha anat oblidant bastant però per algun motiu sempre va quedar dins la meva memòria un record especial cap a aquella història de valor i sacrifici. Es deia siete hombres al amanecer i narrava el fet real de l'intent d'assassinat a Praga per part de dos exiliats txecs d'un dels més importants dirigens nazis de l'època: Reinhard Heydrich. Només m'enrecordava del seu protagonista, Timothy Bottoms, famós sobretot per la seva aparició a l'ultima pel·lícula de Peter Bogdanovich, i d'un petit grup d'homes atrapats dins una espècie de soterrani lluitant contra els soldats alemanys que els tenien envoltats. 

Amb els anys em vaig informar una mica més d'aquella història, arribant al coneixement de que els fets del film en qüestió formaven part de l'anomenada operació Antropoide, nom en clau de la missió encarregada pels aliats consistent en acabar amb la vida de Heydrich. L'operació proposta originalment pels anglesos va ser comunicada al president del govern txec que es trobava exiliat a Londres i aquest decidí donar el vistiplau al projecte. Dos valents soldats txecs arribaren en secret a Txecoslovàquia i després d'uns dies de preparació feriren greument al seu objectiu, l'atemptat no va sortir en un principi massa bé, el qual va morir dies després a causa de les ferides rebudes. Els herois d'aquesta història i els seus col·loboradors varen ésser descoberts i acorralats dins una ésglesia on varen morir tots finalment lluitant contra un nombrós contingent de soldats alemanys.

Tot això ens porta a un dels llibres que més m'ha agradat el darrer any, i que tracta precisament de l'assassinat de Heydrich. Laurent Binet, l'autor, construeix un interessant trencaclosques on ens va narrant de la manera més versemblant possible els aconteixements que rodejaren tota l'operació destinada a acabar amb la vida de l'alt comandament alemany. Però l'obra no és només això sinó que en una arriscada maniobra metalingüística l'escriptor ens va explicant paral·lelamemt a l'argument principal del llibre l'exhaustiva investigació duta a terme per aconseguir arribar a relatar de la manera més fidel possible la història d'aquest nazi terrorífic i dels valents herois que donaren la seva vida per acabar amb ell. Perquè Reinhard Heydrich era un nazi realment especial. Ell encarnava el paradigma de la puresa ària (alt, ros i de faccions més o manco germàniques). Braç dret de Himmler i bastant més intel·ligent que ell pel que pareix (d'aquí el títol del llibre HHHH que són les inicials en alemany de la frase "el cervell de Himmler es diu Heydrich"), va ser cap de la Gestapo i artífex de la solucío final, el pla orquestrat pels nazis per acabar amb tots el jueus. Anometat la bèstia rossa o el carnisser de Praga, era uns dels homes més perillosos del Tercer Reich i en cas necessari un més que probable successor d'Adolf Hitler.


HHHH resulta un més que amè assaig sobre la personalitat d'aquest monstre i d'una operació militar plena de dificultats però elaborada amb el coratge necessari per arribar a la consecució del seu objectiu. Anirem compartint els dubtes de l'autor a l'hora de contar els aconteixements de la manera que ell pensa és la més correcta arribant finalment a un desenllaç satisfactori per a tots els implicats, els lectors gaudint d'una història verídica apassionant i ben explicada i el mateix autor aconseguint la difícil meta autoimposada de fer-nos arribar uns fets de la manera més objectiva possible.

 

California 83

 Adolescència, humor i surf...

Ja fa un bon grapat d'anys vaig llegir "La tele que me parió", primerenca obra del senyor Colubi, on fa un recorregut molt divertit per damunt la història dels programes i sèries que varen marcar la seva infantesa i posterior adolescència. Dins aquesta època juvenil la seva família va decidir enviar-lo a estudiar el nostre COU preuniversitari a Estats Units, ni més ni manco que a California, l'any 1983. I de les vivències esdevingudes durant la seva estància californiana, envoltada de cervesa, desitjos carnals quasi mai satisfets, música, tele i una prom night (la típica nit de graduació americana) d'allò més estressant, tracta l'obra de Pepe Colubi.

Plena d'humor àcid, políticament incorrecta, molt divertida i bastant ben escrita, realitat i imaginació es barregen dins una obra més o manco autobiogràfica (El mateix Colubi ha reconegut que alguns fets estan una mica plens de literatura) que desprèn nostàlgia d'una època, l'adolescència, la qual ens produeix una mica de sentimens enfrontats en recordar el que varen fer des del prisma d'una suposada aconseguida maduresa.

EL ENIGMA DEL CUERVO

Poe desencadenat

 

Una pel·lícula amb n'Edgar Allan Poe com a protagonista ambientada a la ciutat on va viure i morir? amb un grapat de crims relacionats amb les seves obres? on s'ha de firmar? Un menú tan apetitós no es pot deixar passar mai. A priori... perquè el resultat sense ésser especialment dolent tampoc acabar d'entusiasmar. No és un film dolent i es deixar veure, la qual cosa no està malament, però els ingredients donaven per a un resultat una mica millor. Un John Cusack un tant histriònic interpreta a un desequilibrat Poe enredat en una trama d'assassinats basats en algunes de les morts més cruels dels seus relats com el pou i el pèndol o la màscara de la mort roja. No estam davant d'una de les clàssiques adaptacions d'en Roger Corman sinó d'una moderna adaptació al cinema d'avui en dia d'un autor i uns relats immortals.

L'intriga es va desenvolupant dins uns paràmetres una mica rutinaris, assistint a l'intent desesperat de Poe i la policia local per trobar a l'esquiu assassí mentre aquest juga a un diabòlic joc del gat i el ratolí amb els seus perseguidors (cercant el final sorpresa sobre l'identitat del macabre criminal). Una bona ambientació de l'època i algun bon moment com el del ball de disfresses no acaben emperò d'arrodonir un film que necessitava una mica més d'entusiasme per part del seu director James McTeigue (autor de l'estupenda V de vendetta). Més a prop de les modernes versions de Sherlock Holmes i de la saga Saw en alguns moments, però sobretot sense el sentit de l'humor de la primera, El enigma del cuervo és un correcte entreteniment que agradarà si no som massa exigents. Nos ens penedireu de veure-la, però per ventura en Poe es mereixia un millor homenatge.

Something Wicked This Way Comes

(El carnaval de las tinieblas)

Un homenatge al desaparegut Ray Bradbury 

 

No fa massa varem rebre la trista notícia de la desaparició d'un dels més grans escriptors que ha donat la literatura de ficció especulativa i anticipació i en general de tots els estils literaris que puguin existir: Ray Bradbury. L'escriptor era catalogat generalment com un autor de Ciència ficció amb tot el reduccionisme que en ocasions comporta aquesta paraula.  Però sens dubta les seves novel·les eren molt més que simples històries d'anticipació i fantasia, ja que estaven plenes d'emocions, sentimens i poesia i en molts casos de subtil filosofia existencial. Era un grandíssim literat, rei del relate curt i creador de clàssics com les seves cròniques marcianes, Fahrenheit 451, L'home il·lustrat i moltíssimes altres.

Something wicked this way comes (La feria de las tinieblas és el títol del llibre en castellà, no conec adaptació catalana) és una de les seves millors històries i compta amb una esplèndida adaptació cinematogràfica a càrreg de l'interessant director Jack Clayton. A principis del segle passat arriba a una petita ciutat d'Amèrica una fira ambulant. El que pareix un fet que ha d'emportar alegria i felicitat es transforma en un malson quan dos nins del poble descobreixen que hi ha darrera aquest espectacle transformant definitivament les seves vides i la dels seus conciutadans. Aquesta obra plena d'atmosfera tenebrosa i moments terrorífics s'allunya una mica de l'univers Bradbury però manté alguns dels trets comuns de les seves obres com la nostàlgia, la perdua de la inocència i l'exploració íntima dels sentiments dels personatges. Trobarem màgia negra, bruixeria, un laberint de miralls on un es pot perdre i no tornar a sortir mai o uns cavallets on cada volta et fa creixer un any a la teva vida. Pero sobretot trobarem a un pare i a dos nins lluitant contra l'entorn diabòlic que els enrevolta intentant fer front als enverinats regals que se'ls ofereixen (tornar més jove a un i més madurs als altres). 

  

La pel·lícula és una molt bona adaptació de la novel·la amb un sempre magnífic Jason Robards com el madur bibliotecari del poble enfrontat al maligne Mr. Dark, conductor de l'embruixada fira, interpretat per Jonathan Pryce. Un film de terror per a tota la família, no deixa d'ésser una producció Disney, però amb un clima i ambientació realment inquietants. Descobriu el llibre si no l'heu llegit i el film si el podeu trobar en DVD.